1. DIMENSIÓ ÈTICA DE LA PROFESSIÓ

Si bé és cert que la dimensió competencial, és a dir, “l’expertesa en el contingut i la didàctica de la matèria”, és fonamental per poder ser un bon professional, la dimensió ètica es posiciona com el factor clau per poder esdevenir un “professional bo” i, per tant, aquest ha de formar part del quefer quotidià (Hortal, 2002).

Així doncs, arribats a la fase final de la revista, contemplo la dimensió ètica en aquest repte, i en general, en el màster i en el meu futur professional educatiu, com un component essencial per a la construcció de la meva identitat docent i per assolir l’excel·lència professional.

Si ens referim al Codi Deontològic que regula la professió, en el seu preàmbul, aquest exposa “Atès que els éssers humans no neixen amb el bagatge de coneixements, actituds i valors necessaris per fer una vida personal plena i viure en una societat, cal facilitar-los al màxim que els adquireixin per mitjà de l’acció educativa.” D’aquí es desprèn la responsabilitat social, a la qual hem fet referència des d’un inici, de no limitar la nostra labor docent a la mera transmissió del coneixement, sinó que també hem de formar ciutadans íntegres, crítics i responsables, amb capacitat per actuar de forma ètica en tots els àmbits, incloent-hi el laboral que és el que abordem essencialment a través d’aquest repte i en el context de l’especialitat de FOL.

Conscients d’aquesta responsabilitat durant totes les fases que han conformat el procés de la revista, crec que en aquest punt, podem afirmar que l’hem assumit amb èxit, ja que, per una banda, la revista reflecteix el contingut laboral a través de valors ètics com la igualtat, la diversitat, el respecte i la responsabilitat social; i promou, en suma, una formació integral de l’alumnat, des del vessant cognitiu, social i afectiu, en fomentar el pensament crític, l’anàlisi reflexiva i la capacitat de prendre decisions informades, així com l’autonomia, la responsabilitat i el compromís en la pròpia formació i desenvolupament personal i professional.

I, d’altra banda, hem demostrat al llarg del procés, també una integritat acadèmica i professional que ens permet ser un “exemple” per al nostre alumnat, actuant en línia amb els valors i principis ètics i socials que hem pretès transmetre i que en tot cas, han de regir el nostre exercici professional: respecte per la diversitat i la igualtat, respecte pels drets d’autors i normes ètiques en la publicació de continguts; estàndards d’excel·lència i qualitat; pensament reflexiu i crític; veracitat, objectivitat i rigor de la informació; treball col·laboratiu, entre d’altres.

Així mateix, sent crítics i fent-nos responsables també del nostre deure de progressió i millora professional a favor del desenvolupament i èxit educatiu de l’alumnat, considero que, en un futur, per potenciar la formació integral d’aquests a través de la revista com a recurs pedagògic, caldria involucrar-los en el procés de disseny i elaboració dels continguts, fomentant així el seu compromís i responsabilitat social i ètic, al posar-los en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge.

En conclusió, considero que com a futurs docents, hauríem complert el nostre objectiu de, a través d’una pràctica professional, contribuir a formar futurs professionals compromesos amb la responsabilitat i l’ètica laboral i social, els quals, seran capaços d’actuar d’acord amb aquests principis en el mercat de treball i en el context social en general.

I és que com bé exposa Victor Küppers, “per ser un bon professional, cal ser una bona persona”.

@8focus

Ser buenas personas ???? #desarrollopersonal #grandesdiscursos #inspiracion #parati #viral #xyz #exitopersonal #bbva #victorkuppers

♬ Rebirth – Lux-Inspira

Font: extret de Tiktok (8focus), Victor Küppers (2023).

2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Com es desprèn del procés reflexiu al llarg de les etapes de disseny i desenvolupament de la revista, la dimensió comunicativa docent que ha implicat aquest repte i que en general, demanda la professió, té un doble vessant en funció de l’agent educatiu: l’alumnat o l’equip docent.

Així doncs, quant al que afecta l’alumnat, com a principal receptor de la labor pedagògica i públic objectiu de la revista; des d’un inici, teníem clar que se’ns requeria ser capaços de transmetre el coneixement derivat del mòdul de FOL a l’alumnat, través d’un bon domini de la llengua.

En aquest sentit, personalment, considero que aquesta capacitat és una fortalesa que conforma la meva identitat professional i personal, especialment procedint de l’àmbit dels recursos humans. No obstant això, ha estat a través d’aquest repte, i en general el màster, que he pogut integrar-la en l’àmbit docent, perquè el mateix presenta unes peculiaritats, començant pels receptors, que cal tenir en compte i que, en suma, m’han requerit un treball d’adaptació i de progressió en aquest àmbit competencial.

En suma, tal com es reflecteix del resultat final de la revista, fent ús d’una comunicació efectiva, és a dir, clara, respectuosa, motivant i accessible; i al mateix temps, adaptant el llenguatge (especialment el registre) a les necessitats i característiques de l’alumnat i del context educatiu, i en tot cas, traslladant missatges adequats; es facilita la comprensió i aprenentatge dels continguts, i en definitiva, l’adquisició dels coneixements que com a docents, hem pretès transmetre. A més a més, en tot moment hem garantit la correcció lingüística i la formalitat de la llengua catalana, la qual cosa també implica, lligant-ho amb la dimensió ètica, l’ús d’un llenguatge inclusiu.

Tot plegat, m’ha permès explorar diferents estils de comunicació, aprofundint en la dimensió de la transmissió, que contempla la competència comunicativa; així com millorar la meva expressió escrita des del punt de vista formal; podent assegurar, sense cap dubte, que, en definitiva he assolit l’objectiu d’utilitzar el llenguatge i la comunicació efectiva, com a ferramenta pedagògica que permet garantir la transmissió del coneixement i l’èxit educatiu de l’alumnat.

Com a aspecte futur de millora que es podria integrar en el marc de la competència comunicativa i del repte de la revista per fomentar la transmissió del coneixement i la formació integral de l’alumnat, seria facilitar l’accés i la distribució digital de la revista a l’alumnat al qual va dirigida aquesta així com, adaptant-ne el contingut al context educatiu específic, a la resta d’alumnat de FOL.

D’altra banda, pel que fa a l’equip docent, considerant en aquest col·lectiu, al meu equip de treball (la Keri i la Carla); l’àmbit de la comunicació, en un context més ampli que l’anterior, ha estat crucial, ja que ens ha requerit no només d’una efectiva transmissió de la informació, sinó també d’una escolta activa i d’un diàleg constant, perquè poguéssim col·laborar eficaçment amb l’objectiu final d’elaborar un producte educatiu, com és la revista, de qualitat.

Com es pot despendre del procés reflexiu que hem anat compartint al llarg del repte, podem assegurar que tot l’equip, ha sigut capaç d’assolir el principal objectiu que teníem en la dimensió comunicativa: acordar i comunicar eficaçment els objectius, l’enfocament, els criteris i el contingut de FOL a través dels diferents reptes de l’assignatura i com a resultat final, a través de la revista.

I això, ho hem fet possible establint canals de comunicació efectius com són l’ús Whatsapp, Google Meet o Google Drive (especialment important en el treball en línia) i la realització de reunions periòdiques i una comunicació continuada i fluida a través dels canals. Igualment, hem fomentat en tot moment una comunicació oberta, respectuosa i constructiva, promovent la participació activa, la reflexió crítica a través de l’intercanvi d’idees i proporcionant retroalimentació i sobretot, estant alineades en les decisions i les accions a través del consens i arribant a acords, així com fent ús de l’empatia i el principi de col·laboració. A més a més, no hem oblidat celebrar els èxits assolits i no hem dubtat a reconèixer el treball en equip i individual, la qual cosa, ha permès una major cohesió i un sentit de pertinença que, sense cap dubte, han contribuït molt positivament al resultat final de la revista.

Finalment, també cal destacar que, els reptes que ens han requerit, en diferents fases, d’una presentació de la nostra revista a la resta de companys, també ens han permès desenvolupar la comunicació oral, reforçant la nostra capacitat per a transmetre informació a la resta de comunitat educativa de forma eficaç i efectiva.

Així doncs, en suma, tot plegat ens ha permès consolidar la competència comunicativa docent contribuint a la qualitat i l’èxit de la revista.

3. COMPETÈNCIA DIGITAL

Com hem comentat al llarg del procés reflexiu, pel que fa a la dimensió de la competència digital, aquesta es posiciona com a crítica i essencial en l’actual context educatiu i social, marcat per la digitalització i la irrupció de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial.

En aquest sentit, el nostre objectiu principal en el marc de la revista, era la integració efectiva dels recursos digitals en el procés d’ensenyament-aprenentatge, millorant així la qualitat de la formació oferta a l’alumnat. La qual cosa, creiem que hem aconseguit amb escreix, ja que, com es pot comprovar en el resultat final de la revista i a través del procés reflexiu plasmat en les anteriors fases, hem utilitzat la potencialitat de les TIC de manera creativa, eficaç, segura i personalitzada, enriquint els continguts de la revista i sobretot, millorant l’experiència educativa de l’alumnat. A tall d’exemple, hem creat i inclòs contingut multimèdia i hem fet ús de ferramentes col·laboratives i recursos interactius per fomentar la participació activa del lector.

Al mateix temps, també, a través de la revista i del nostre exemple, aconseguim promoure el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat, proporcionant-los recursos i eines digitals rellevants; convidant-los a reflexionar críticament; i transmetent i reforçant la importància de l’ús responsable i ètic de les TIC i altres noves tecnologies; preparant-los així per a la seva futura inserció i desenvolupament professional, en un context laboral cada cop més digitalitzat.

I tot això, respectant els principis ètics, garantint l’assoliment dels objectius d’aprenentatge, i considerant l’alumnat i el context educatiu específic i general, tant pel que fa a les seves necessitats, com les seves característiques i interessos.

No obstant això, l’altre objectiu que, com a docents de FOL, ens havíem plantejat durant aquest repte i en general, en el màster, és el desenvolupament i la millora continuada professional de la competència digital. En aquest sentit, com vaig comentar, el meu nivell de coneixements teòrics i pràctics en aquesta dimensió eren adequats, tot i que hi havia marge de millora. És per això que, al llarg de les diferents entregues, tant en la fase de disseny, com de desenvolupament i publicació de la revista, gràcies a una actitud autodidacta i comptant amb l’expertesa de la resta de l’equip, he pogut assolir un domini sòlid de les ferramentes i plataformes digitals en l’àmbit educatiu i professional, en general, tals com les eines de disseny gràfic (Canva), editors de text (Word) i plataformes de gestió de contingut (Calaméo) o de treball col·laboratiu (Google Meet i Google Drive); estant ara a l’última de les tendències i novetats tecnològiques. La qual cosa, en suma, ens ha permès i ens permetrà aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les TIC en l’àmbit pedagògic.

Complementàriament, també, atès el requisit de l’assignatura de compartir, en un parell d’ocasions, el nostre treball amb la resta de companys, podríem dir que hem aconseguit posar a disposició de la comunitat docent el recurs educatiu digital que hem creat.

Finalment, continuant amb la línia d’identificar aspectes que permetin millorar el resultat educatiu i donar continuïtat al projecte, considero que, per una banda, en aquest punt, podríem promocionar i difondre la revista a l’alumnat de FOL del centre (tant del cicle administratiu com, si s’adapten els continguts, a d’altres), utilitzant estratègies de màrqueting digital (com les xarxes socials).

I, d’altra banda, per continuar progressant professionalment. i considerant que la tecnologia està en constant evolució, seria positiu explorar noves tendències i recursos alternatius o complementaris, tals com les ferramentes digitals de gestió de projectes tipus Asana, les quals, ens permetrien una més eficient col·laboració docent.

4. APRENENTATGE DEL CONTINGUT DE FOL

Com hem comentat al llarg d’aquest procés, la dimensió de l’aprenentatge del contingut de FOL ha estat fonamental per a garantir l’èxit de la revista, tenint en compte que el nostre objectiu principal, era el de garantir una formació integral i de qualitat a l’alumnat, proporcionant-los un coneixement profund del contingut específic del mòdul, a través d’aquesta ferramenta pedagògica.

En aquest sentit, el resultat de la revista demostra l’assoliment, en un nivell d’excel·lència, d’aquest objectiu. A efectes pràctics, a través dels 3 blocs definits i explicats en les anteriors fases:

• Bloc 1 d’Orientació i Inserció Laboral.
• Bloc 2 de Relacions Laborals.
• Bloc 3 de Prevenció de Riscos Laborals.

S’aborden, de forma completa, totes les temàtiques i continguts més rellevants de FOL, com el mercat de treball, la cerca de feina, l’autoocupació, la legislació laboral i la prevenció de riscos:

• Incorporant una visió innovadora i actual, exposant, per exemple, les tendències del mercat laboral, com són la irrupció de les noves tecnologies i la intel·ligència artificial.
• Oferint una perspectiva pràctica, a través de contingut real o simulat, com són exemples pràctics, recursos multimèdia, la veu d’experts i notícies i en tot cas, considerant en tot moment el sector econòmic i el perfil professional.
• Integrant un contingut flexible i adaptable, utilitzant diversitat de formats (gràfics, visuals i de text), diferents estratègies didàctiques (com hem comentat anteriorment) i considerant, en tot moment, la pluralitat d’interessos, característiques i necessitats de l’alumnat (per exemple, el nivell d’experiència laboral, els coneixements previs i les aspiracions professionals).

En suma, considerant l’objectiu educatiu principal de la formació professional i, particularment, del mòdul de FOL, la revista persegueix no només transmetre coneixement teòric a l’alumnat, sinó proporcionar-li les bases, les orientacions i els recursos específics i generals, que li permetin accedir, consultar, relacionar i aplicar aquest contingut en situacions i contextos laborals reals que es trobaran en la seva futura incorporació al mercat del treball.

Aquest enfocament pedagògic és el que permet posicionar aquest recurs educatiu, com una eina útil per a la personalització de l’aprenentatge i en última instància, per al desenvolupament de les competències i les habilitats transversals clau en l’àmbit laboral.

Per arribar a aquest objectiu, però, considero que tot l’equip hem realitzat un important esforç per adquirir i dominar, amb un nivell d’expertesa considerable, el contingut de FOL. En aquest sentit, tot i que en el meu cas, ja tenia coneixements i experiència professional en l’àmbit dels recursos humans, era conscient que encara podia aprofundir més en el coneixement del contingut específic de FOL, atenent el currículum i el context educatiu de la formació professional, així com l’àmbit laboral específic del sector administratiu. A més a més, havia de ser capaç de reciclar-me per oferir un coneixement i uns aprenentatges actualitzats; i el que m’ha requerit més esforç i em suposava un repte, havia d’adaptar aquest contingut perquè resultés comprensible, útil i rellevant per a l’alumnat.

En aquest sentit, la revisió de bibliografia i altres tipus de recursos de FOL i educatius; i el posterior treball d’elaboració pròpia del contingut a partir d’aquests, ha estat fonamental per fer-ho possible.

En suma, podem dir que la revista, com hem exposat, garanteix una formació, en l’àmbit del mòdul, integral i de qualitat, contribuint a preparar l’alumnat per a la seva futura inserció laboral, promovent el desenvolupament de competències personals i professionals clau (com són l’autonomia, la iniciativa, la responsabilitat i el compromís, la creativitat, el respecte, la capacitat de raonament crític, entre d’altres).

Com a repte educatiu futur que caldria abordar, considerant la continuïtat de la revista, seria el de mantenir actualitzat el contingut de FOL, considerant la naturalesa caduca dels coneixements i recursos en l’àmbit laboral, que requereix estar constantment actualitzat.

Evidència 1: Mostra del resultat final de la revista.

Enllaç en línia a la presentació final de la revista: https://vimeo.com/941848620?share=copy 

Enllaç en línia a la revista: https://www.calameo.com/read/007626006d517a0ed6034?authid=NBqPGM6fieuP 

Evidència 2: Mostra de la comunicació i el treball en equip en la fase final de la revista.

Evidència 3: Codi deontològic de la professió docent.

Evidència 4: Debat sobre “Què vol dir ser mestre avui?”, el qual, m’ha permès reflexionar al voltant de l’ètica docent i altres qüestions, al llarg de les diferents fases de la revista i del màster, en general.

Font: extret de Youtube, Fundació Bofill (2012).

Evidència 5: Recomanacions en les quals ens hem basat per a treballar en equip i en xarxa en un entorn digital, durant les diferents fases.

Font: extret de Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2022).

Font: extret de Fundació Universitat Oberta de Catalunya (2019).

Bibliografia

Hortal, A. [Alonso]. (2002). Ética general de las profesiones. Desclée De Brouwer.

Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura. (s.d.). Codi deontològic de la professió docent. Col·legi de Docents i Professionals de la Cultura. https://www.cdl.cat/codi-deontologic-de-la-professio-docent

Küppers, V. [Victor], (2023). Ser buenas personas. [vídeo en línia] TikTok. https://www.tiktok.com/@8focus/video/7236869116852718875

Relats, V. [Vicenç], Coord. (2012). Què vol dir ser mestre avui? Diàleg entre Mònica Terribas, periodista, i Jaume Cela, mestre. Fundació Jaume Bofill i Moviments de renovació pedagògica de Catalunya. [vídeo en línia] YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=-qi1yPgOIv4

Romeu, T. [Teresa]; Guitert, M. [Montse] (2019). “Recomanacions sobre el treball en equip en xarxa”. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00266786/

Romeu, T. [Teresa]; Guitert, M. [Montse]; Romero, M. [Marc] (2022).”Com treballar en equip en entorns virtuals”. Fundació Universitat Oberta de Catalunya. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00284553/